[nota de premsa]

Les infraestructures pel transport i la comunicació, la planificació de la mobilitat, són un eix

estratègic per la construcció i la concepció d’un país. En els darrers anys estem assistint a la

construcció d’un model de mobilitat basat en el foment del negoci privat i no en el benefici

públic, collectiu. Els nostres polítics han fet una tria i, en connivència amb els grups

empresarials que hi han estat vinculats, han potenciat un model de mobilitat absolutament

insostenible que ha potenciat desmesuradament els desplaçaments i l’ús del vehicle privat

molt per damunt del transport públic d’una banda. Si en alguna cosa hem estat infrafinançats

els Països Catalans respecte la resta de l’Estat ha estat en infraestructures ferroviàries i en

transport públic metropolità.

En consonància també s’ha optat per un model de gestió i apropiació privada de les

infraestructures viàries. La gestió d’aquestes s’ha concedit, de manera majoritària, a

empreses privades amb fortes relacions amb els partits polítics governants. Aquestes han

pogut fer i desfer en funció dels seus interessos fins al límit d’arribar a aconseguir la pròrroga

de les concessions de les autopistes que gestionaven de manera completament injustificada.

Els motius que es van allegar en el seu moment per justificar els peatges de les autopistes en

territori català eren, entre d’altres, el pagament del cost de construcció de les mateixes.

Aquest cost però ja ha estat està pagat en escreix des de fa molts anys i, tot i així, quan

entre 1998 i 2004 van finalitzar les concessions, políticament es va decidir prorrogar-ne la

concessió per períodes que van dels quinze als vint anys, essent-ne la principal beneficiària

l’empresa Abertis, participada majoritàriament per la Caixa i ACS, el president de la qual és

Salvador Alemany Mas, qui alhora presideix el Consell Assessor del Govern de la Generalitat

principatina. La població catalana usuària de les autopistes fa dècades que realitza un injust

sobreesforç i, degut a la titularitat privada de les autopistes, la major part de beneficis

d’aquest sobreesforç ciutadà van a parar a interessos privats i no del conjunt de la població.

L’oligarquia político-econòmica doncs ha aconseguit beneficar-se durant anys de la gestió

d’aquestes infraestructures a costa de l’interès comú de la majoria de la població.

A més a més, cal tenir en compte el greuge comparatiu existent entre els ciutadans dels

Països Catalans i altres territoris de l’Estat espanyol on la gestió és pública i, en mols casos,

gratuïta. Segons diverses informacions al Principat de Catalunya el 67% de les autopistes són

de peatge, mentre que a la resta de l’Estat la proporció és del 20%; a Madrid no arriba al

3,5%; a Andalusia representa menys del 13%, i a Extremadura no n'hi ha, per citar només

alguns exemples. En canvi, entre el Principat i el País Valencià es recapta un 48% de tots els

ingressos per peatges a l’Estat espanyol.

Suport a les mobilitzacions

En aquests últimes setmanes doncs, i a causa d’aquesta situació d’injustícia manifesta, milers

de persones han participat decididament en la campanya del #novullpagar. Aquesta

campanya, que va néixer de manera espontània impulsada per ciutadans i ciutadanes que van

dir que ja no volien pagar més peatges, ha anat sumant adeptes progressivament.

Així doncs, la CUP vol expressar el seu suport a la convocatòria del proper dia 20 maig de la

campanya #novullpagar. La formació entén la insubmissió i la desobediència civil popular com

a eines fonamentals per a la transformació profunda que necessitem del nostre model social i

nacional. En aquest mateix sentit, la formació presentarà les mocions a tots els ajuntaments

on té regidors i defensarà un model de mobilitat que primi el transport públic però, alhora,

no escanyi a les classes populars que necessiten el transport privat en benefici de les

oligarquies econòmiques i polítiques.

CUP (Candidatura d’Unitat Popular) - La Roca del Vallès, 17 de maig de 2012